Volcans vulcanians

Del nom del volcà Vulcano a les illes Lípari. Es desprenen grans quantitats de gasos d'un magma poc fluid, que es consolida amb rapidesa; per això les explosions són molt fortes i polvoritzen la lava, produint molta cendra, llançades a l'aire acompanyades d'altres materials fragmentaris. Quan la lava surt a l'exterior es consolida ràpidament, però els gasos que es desprenen trenquen i esquerden la seva superfície, que per això resulta aspra i molt irregular. Els cons d'aquests volcans són de pendent molt inclinada.

Volcans estrombolians

Els volcans estrombolians emeten una lava menys fluida que els hawaians, i això comporta que les colades siguin menys extenses i els gasos es desprenguin en explosions moderades que poden ser rítmiques o quasi continues. L'edifici volcànic té forma de con alt, amb una base ampla. Aquest tipus de volcà és un estratovolcà, ja que l'edifici està format per capes de lava i piroclasts que s'han anat depositant. Exemples d'aquest tipus d'activitat serien l'Estrómboli, a Italia,i l'Ekla, a Islandia.

Volcans hawaians

Segons l'índex d'activitat volcànica (IEV) el tipus d'activitat volcànica amb menys riscs son els hawaians:

Els volcans hawaians tenen laves bastant fluides, sense que tinguin lloc despreniments gasosos explosius; aquestes laves es desborden quan surten del cràter i llisquen amb facilitat, formant verdaderes corrents en grans distàncies. Per aquesta raó són de pendent suau. Algunes partícules de lava, en ser arrossegades pel vent, formen fils cristal·lins que els nadius anomenen cabells de la deessa Pelé (deessa del foc). Son els més comuns al món. Normalment neixen en el fons oceànic o al costat d'un antic volcà submarí. Alguns exemples d'aquests volcans serien el Mauna-Loa i el Kilauea.